Carta a la militància, als simpatitzants i votants d’Alternativa

Companyes i companys, vos volem informar que Alternativa per Pollença no es presentarà a les properes eleccions municipals.

Pensam que és necessari, des de la sinceritat i l’autocrítica explicar-vos els motius d’aquesta decisió, que ens entristeix enormement. La realitat és només una: la nostra assemblea considera que no tenim forces suficients per afrontar un proper mandat en condicions.

Després de pràcticament 20 anys de fer política municipal i d’assemblees, estam esgotats; l’alegria i la il·lusió, tampoc ja no són les mateixes. I és normal perquè Alternativa la formam persones, persones que treballen, que tenen i han tengut les seves feines, les seves famílies. Sempre hem dit que no som polítics, sinó persones que feim política; persones, per tant, que gran part del seu temps lliure l’han dedicat a militar activament en un partit polític -ja sigui a primera línia o a la rereguarda- sense esperar-ne cap benefici, renunciant a tot privilegi i donant la cara per una organització que no ha dubtat a ficar-se en tots els saraus municipals, sense pensar en si guanyava o perdia vots, i amb el senyalament o estigmatització personal que ha suposat moltes vegades.

Però més enllà dels anys que fa que el partit roda, la principal causa del cansament actual té a veure amb la falta de relleu dins l’assemblea. No hem aconseguit incorporar gaire gent nova amb el pas dels anys, el sector jove del partit ja és adult i majoritàriament en processos de criança, i no hem pogut implicar activament gent jove en el projecte. Certament, la participació en un partit com Alternativa no és simple ja que practicar l’assemblearisme, la corresponsabilitat, l’horitzontalitat i la rotació de càrrecs, requereix implicació i mai hem sabut -ni volgut- anar a cercar gent oferint cadires o sous. De manera secundària, també s’ha trobat a faltar -i aquí la responsabilitat s’estén més enllà de l’assemblea- més participació, més suport i no deixar-ho tot sempre en mans dels que estan a primera fila.

Tal vegada voler continuar mantenint aquesta forma de fer en un moment com l’actual ens pot fer semblar il·lusos o fora de la realitat, però la veritat és que no ho sabem fer d’una altra manera perquè creim que el camí es fa caminant i que hi ha d’haver coherència entre les idees que es defensen i la praxis usada. Sempre hem tengut clar també que Alternativa, com a partit polític, era un instrument, un mitjà, i mai una finalitat en si mateixa ni un òrgan que s’hagi de conservar, mantenir i perpetuar a qualsevol preu. Fins i tot és possible que a hores d’ara Alternativa suposés un fre a que gent nova i preparada, que no veu la necessitat d’assumir responsabilitat en aquest sentit perquè tanmateix ja n’hi ha d’altres que ho fan, es vegi empesa a recollir el relleu.

Per part nostra feim una passa enrere amb un sentiment contradictori. Des del 2003 com a Alternativa – Esquerra Unida – Els Verds i a partir del 2009 com Alternativa per Pollença humilment creim que hem contribuït a dignificar la política municipal, a visibilitzar les injustícies socials i la veu dels qui menys tenen, a acabar amb les cacicades i les xarxes clientelars que fins a la nostra arribada eren el pa de cada dia i a ficar dins el debat municipal temes com la defensa del territori, de la igualtat, de la memòria històrica… Per això ens fa molta ràbia que justament ara que el panorama polític és tan complicat per a l’esquerra no tenguem les forces suficients per mantenir una organització que creim que faria falta.

Arribam ja al final i no podem acabar aquesta carta sense agrair a tothom que ha fet possible el projecte d’Alternativa tots aquests anys: totes les persones que heu participat en les assemblees, les que heu tengut cura dels fills perquè els pares o mares poguessin anar-hi, les que heu fet propostes, les que heu cuinat i preparat dinars i sopars i activitats diverses del partit, les que heu assumit càrrecs interns i les que heu estat regidores – gràcies Pepe, Miquel, Marina, Pere Josep i Tonina –; les que heu penjat cartells, les que heu anat a les llistes i les apoderades, així com un record especial per n’Enrique Galindo – sempre en la nostra memòria. També volem agrair a les persones d’altres candidatures i organitzacions amb qui hem col·laborat i compartit experiències durant tots aquests anys, i també -per què no?- als nostres adversaris polítics, que ens han permès presentar batalla i poder combatre’ls dialèctica i políticament. Aquí no hi entren els feixistes; ells no són adversaris, sinó enemics: mal no rebentin tots.

S’acosten temps foscos i nosaltres no tenim més remei que replegar-nos. Esperam però que en el futur sapiguem usar tota la intel·ligència i tot el coratge per fer possible que un dia per fi -com deia n’Allende- s’obrin les grans alberedes per on passin els homes i dones lliures per a construir una societat millor.

“Ho vas intentar. Vas fracassar. No importa. Intenta-ho de nou. Fracassa un altre cop. Fracassa millor.”

S. Beckett

Salut i República!

Pollença, 13 d’octubre de 2022